El moviment va anar creixent amb lemes i reivindicacions que no són nous: en àmbits molt diversos, els moviments socials (veïnal, estudiantil, obrer, feminista, pacifista, ecologista...) fa temps que denuncien les injustícies provocades per un model econòmic esgotat i pels sistemes polítics falsament democràtics, controlats per bancs i multinacioals, que han arribat a extrems indignants de corrupció i abús de poder.
Més enllà d’esdeveniments i manifestacions, aquest moviment és global. I no és tan sols de denúncia i d’indignació: hi ha demanda de canvis reals, reivindicacions socials i, també, consciència del protagonisme que pot tenir la ciutadania. Les reivindicacions d’aquest moviment no són fruit d’un esclat espontani, sinó que s’han anat gestant des de l’acció quotidiana de molta gent, de petits col·lectius als barris, a la universitat, a les escoles, en mitjans de comunicació alternatius i, sobretot, a la xarxa. La novetat ha estat potser que moltes idees crítiques han confluït alhora al carrer i aquest fet ha despertat l’interès dels grans mitjans de comunicació en diversos països simultàniament.
Els camins per cercar sistemes alternatius més justos, que puguin aturar les crisis reals mundials (ecològica, alimentària i energètica) són diversos i les propostes sorgiran tant de les assemblees de les places com del debat que es generi en la ciutadania i en la consciència de les persones. Caldran models econòmics completament diferents i sistemes polítics de participació real i democràcia directa.
Un mitjà per cercar vies alternatives és l’economia solidària. Les diverses ecoxarxes que s’han anat creant els darrers anys al nostre país representen una manera d’entendre l’economia que no és nova. Consisteix en l’intercanvi solidari de béns, serveis o coneixements basat en relacions de respecte vers les persones i l’entorn. Participar en una ecoxarxa pot ser una manera d’escapar-se progressivament de l’estil de consum que promou la societat capitalista, una economia que s'ha basat més en les transaccions financeres que en la producció de béns i serveis ha anat pervertint el sentit original del diner i de les relacions comercials.
Actualment, el valor dels diners ja no té cap relació amb l’economia real, sinó que es basa sobretot en l’especulació i genera sistemàticament relacions injustes. Cercar alternatives en les relacions econòmiques serà tant decisiu com transformar les lleis que desvirtuen avui la democràcia.
L’activitat d’una ecoxarxa és d’àmbit local i té diversos objectius: crear vincles d’ajuda mútua entre persones, promoure el comerç just i de proximitat, afavorir la sobirania alimentària, protegir l’entorn i la salut de les persones, fomentar el consum responsable... La moneda social esdevé un instrument transformador, una alternativa al sistema monetari que ha provocat que l’anomenada crisi financera acabi per afectar no tan sols el benestar de la gent, sinó la seva vida quotidiana i els seus drets més bàsics.
La unitat monetària que permet comptabilitzar els béns o serveis que s'intercanvien a través de l'Ecoxarxa de Girona és l’ecogir. Es tracta d’una moneda virtual que regulen els mateixos usuaris, es crea amb treball o productes, no té interès, no s’hi pot especular i no s’encareix amb el pas del temps... El portal de l’Ecoxarxa a internet és un espai virtual on podeu vendre un cabàs de nadó o uns patins que ja no necessiteu, oferir-vos per fer classes particulars, trobar una modista que escurci pantalons, o un pintor de parets, productes ecològics, serveis de traducció, roba infantil, llibres... Com que no cal rebre el servei de la mateixa persona que ens ha comprat un objecte o ha fet servir el nostre coneixement, hi ha un sistema comptable que gestionen els mateixos usuaris, amb una senzilla verificació dels acords que supervisa la persona encarregada d'administrar el web.
La participació en una ecoxarxa i l’ús de moneda social són maneres de defensar-se de “la seva crisi” i de connectar amb l’esperit reivindicatiu i de canvi social que s’estén arreu des de les acampades.
Juny 2011
