dimarts, 12 de maig del 2009

Viure a poc a poc, també a l’ensenyament



No és gaire sorprenent que el moviment Slow hagi tingut tanta difusió, al cap i a la fi, es tracta d’un conjunt de propostes inspirades en el sentit comú que aporten beneficis gairebé immediats a les nostres vides. L’any 1999 es va fundar a Itàlia el moviment Cittaslow, inspirat en una associació, també italiana, anomenada Slow food. L’any 2004 es va publicar el llibre In Praise of Slowness, traduït al castellà amb el títol Elogio de la lentitud, en què Carl Honoré, un periodista canadenc que viu a Londres, proposava lluitar contra la tirania de la pressa per recuperar la qualitat de vida perduda en el món occidental. Avui dia és habitual sentir-ne parlar als mitjans de comunicació i es poden trobar a la xarxa un bon grapat de projectes relacionats amb aquesta visió de la vida. El més conegut continua sent l’slow food, que proposa assaborir a poc a poc àpats preparats amb delicadesa i atenció, amb productes conreats de manera natural i tradicional.

No cauré en el parany d’atribuir l’adjectiu ‘nova’ a aquesta filosofia. Potser la clau de l’èxit que ha assolit és el fet que posar-la en pràctica requereix tan sols l’esforç de recordar com feien moltes coses els nostres avis. L’hàbit de dedicar a cada activitat el seu temps just millora no tan sols la nostra salut física i mental, sinó també la comunicació i, per tant, la convivència. La vida accelerada actual no és més que una mala gestió del temps que comporta riscos molt greus per a la salut i les relacions humanes.


M’agradaria aplicar la lògica de viure a poc a poc a la docència. Com se’n diria? Ensenyament pausat? Pedagogia lenta? Educar requereix temps: temps per conviure, per aprendre junts, per llegir, parlar, discutir, valorar... De vegades, calen anys per adonar-se d’allò que realment ens va ajudar a aprendre i encara més per adonar-nos que no cal continuar fent a l’aula tantes coses que a nosaltres tampoc no ens van ajudar gaire quan érem alumnes. Fa mesos que penso en les implicacions que afluixar l’accelerador tindria en la millora de la nostra tasca docent. Hi ha tantes coses importants que es poden fer bé, si es fan amb temps i atenció! En desgrano unes quantes, amb la intenció d’ampliar la llista després de l’estiu. Ens cal prou temps per...

1. Conèixer els alumnes des de la primera sessió i aprendre’n els noms abans d’acabar la segona.
2. Convidar el grup a pensar en tot allò que li agradaria fer durant el curs, a explicar-ho al grup i fer-ne plegats una selecció que després posarem al calendari.
3. Preguntar-los què fan durant el temps lliure i cercar a internet alguna cançó dels grups que escolten a l'iPod. Explicar-los què faig jo durant el temps lliure i recomanar-los algun llibre, alguna pel·lícula o fer-los escoltar alguna cançó amb l’excusa de fer una activitat de vocabulari.
4. Anar al cine per poder veure una pel·lícula que veuen els alumnes o la que jo voldria recomanar amb prou referències. Qui diu una pel·lícula diu una obra de teatre, un concert o una exposició sobre escriptors a l’exili...
5. Cercar als mitjans de comunicació textos variats sobre temes que puguin interessar l’alumnat, que també m’interessin a mi i em serveixin per organitzar activitats en què els joves escolten, llegeixen, interpreten, comenten i escriuen.
6. Reunir-me amb companys i companyes de la meva assignatura, perquè segur que podem compartir idees i materials, a més d’organitzar alguna sortida conjunta amb tots els grups del mateix nivell.
7. Parlar amb companys d’altres assignatures per arribar a alguns acords necessaris sobre diversos temes com ara què fan amb l’expressió oral i escrita en les seves classes o quins temes de genètica o geografia humana podria incloure en els textos que els alumnes llegeixen i escriuen amb mi.
8. Actualitzar els coneixements de l’àrea i estar al dia en mètodes d’ensenyament, llegint i assistint a cursos o xerrades almenys un cop per setmana.
9. Informar-me de la programació de TV per entendre algunes de les converses dels nois i noies que tinc a l’aula i recomanar-los aquells reportatges boníssims que fan de tant en tant als canals no majoritaris.
10. Xerrar tranquil·lament amb cada grup els primers deu minuts de classe almenys un cop per setmana: que si tenen dos exàmens el mateix dia, que els corregeixi un cartell que volen penjar, que quan anirem d’excursió, que el teatre de l’any passat va molar molt, que si anirem un altre cop a fer de públic a la tele, que en Jordi i l’Aina s’han barallat...
11. Demanar als alumnes que em convidin a visitar els seus espais personals a internet i felicitar-los per tota la feina que hi fan. Descobrir en un fotolog que en Jordi i l’Aina s'han reconciliat.
12. I també, és clar, escriure en un blog com aquest i convidar els meus alumnes a fer-hi un cop d’ull, si els ve de gust.

Si és cert que, com diu Honoré, cal gaudir treballant per treballar millor, estic convençuda que l’Slow teaching té futur. Si a l’etapa infantil es parla d’aprendre jugant, a la secundària podríem parlar d’aprendre vivint, amb el temps necessari per comunicar-se i relacionar-se amb els altres. Només així el rendiment acadèmic pot compaginar-se amb els aprenentatges necessaris per viure millor. ¿No és aquest l’objectiu de l’educació?

3 comentaris:

zel ha dit...

Sempre m'aporten energia positiva...jo, d'aquestes coses, procuro fer-ne unes quantes, però els meus són petits... Tot i això, amb alguns em va molt bé! Ànims!

Dani Coll ha dit...

Hola Glòria !

Interessant el teu post.

Veig que parles de veure cinema amb els alumnes...per si t'interessa (potser ja els coneixes), la Irene de Puig, coneguda docent de filosofia, té un projecte anomenat Grup IREF on precisament utilitzen el cinema com a eina educadora. Pots trobar-ne informació a :

http://www.grupiref.org/cat/pensar-amb-el-cinema.htm

P.D: Records de la Bibi.

Salutacions.

Glòria Sanz ha dit...

Hola, Dani,

Gràcies pel suggeriment. Conec les propostes de http://www.cinescola.info/ però no l'enllaç que em proposes. Hi aniré ara mateix.

Ens llegim!

Glòria