dimarts, 24 de març del 2009
Escriure després de llegir
Fer una visita per les seccions infantil i juvenil del fòrum ens fa adonar que hi ha participants molt joves avesats a llegir literatura que, a més, escriuen força en fòrums de la xarxa. M'ha interessat especialment comprovar quines lectures tenen més èxit entre els joves de 12 a 16 anys, la franja d'edat de la secundària obligatòria. Hi predominen els llibres d'argument fantàstic-llegendari, que sovint es presenten en sagues que arriben a sumar milers de pàgines. També hi ha els llibres dels nostres escriptors nacionals pensats per a joves, amb ingredients d'aventura moderna i valors morals, alguns dels quals tenen lectors fidelíssims i resisteixen tranquil·lament el pas d'una dècada. Però també hi ha una presència significativa de lectures que no podem considerar exclusivament juvenils. Per exemple, a la secció Estem llegint, una mena de club de lectura virtual, ara hi ha un debat sobre El perfum, de Patrick Süskind i l'anterior era sobre La lladre de llibres, de Zusak, Markus.
Les opinions dels joves de 12 a 16 anys sobre obres literàries, solen ser breus i força subjectives, que no vol dir poc argumentades. N'agafo tres fragments d'entre els més llegits:
El primer capítol m'ha deixat descolocada...
A mi m'està agradant molt aquesta novel·la perquè és plena d'aventures i sempre m'hauria agradat tenir poders màgics! per fer coses, ara mateix no sé quines, però amb poders tot seria diferent, segur!
...Recordo que em va agradar molt pq és el que dieu, t'hi sents identificada.
Però també n'hi ha que són comentaris clars, sintètics i ben estructurats:
Aquest Nadal m'he llegit El viatge de l'elefant de Jose Saramago. La novel·la tracta del viatge d'un elefant donat com a regal del rei de Portugal a l'Arxiduc d'Austria. En la meva opinió és un llibre que esta molt bé, ja que barreja trets d'humor inteligent existents en els dialegs entre personatges encara que es més frequents l'humor de l'autor, que és qui narra el llibre i ens explica petits detalls de l'època en que esta ambientada la novel·la. És un llibre que és molt fàcil de llegir i que recomano a tothom.
Si feu una cerca als fòrums del Quellegeixes, trobareu opinions sobre títols, sobre autors, sobre l'ús que fan de la biblioteca... Només cal posar un mot al cercador i anar llegint: tot un treball de camp! Als profes d'institut els recomano llegir el fil "Lectures obigatòries", digne d'una profunda reflexió. Vegeu-ne només un parell:
Us volia parlar de les lectures obligatories que ens fan llegir a l'institut. En el meu els llibres que ens fan llegir no m'agraden gens...
Ehem... Doncs encara teniu sort. Jo em vaig passar els dos primers cursos de l'ESO llegint Manolito Gafotas en totes les versions. (I això que jo ja me'ls havia llegit tots). Després van arribar al tema llibres super avorrits del tipus cervantes i lazarillo de tormes. Els de català de l'ESO eren encara pitjors, perquè absolutament tots tractaven del mateix: drogues i sexe. Noies que morien quan intentaven avortar, noies que es quedaven en coma per culpa d'una pastilla, bandes urbanes que es mataven entre elles...
Aquest darrer comentari podria ser una síntesi curricular de l''ESO! Estic segura que els darrers llibres a què es refereix formen una llista de títols pensada després de diverses reunions de departament, tenint en compte els gustos i els interessos dels alumnes, des del nostre punt de vista, és clar. Per pensar-hi... Crec que faré una passejada atenta per la secció boli del QL? abans de proposar lectures trimestrals als meus alumnes, i optaré per les llistes obertes. Espero tenir el suport dels companys.
Trobada de quellegistes a la Setmana del llibre en català
Sant Cugat, març del 2009
http://www.quellegeixes.cat/
dimecres, 11 de març del 2009
Reconeixement a Enric Duran
Vaig conèixer l’Enric Duran l’any 1999 quan vaig respondre a una convocatòria cívica de voluntaris per organitzar una consulta pública sobre el deute extern. Ell va ser una de les persones que es va adreçar a uns centenars d’assistents de les reunions en què rebíem informació i material per a la logística de les taules del referèndum que coincidiria amb un dia d’eleccions estatals.
Tots els que érem en aquelles reunions continuem preocupats per l’injustíssim repartiment de la riquesa mundial. Sabem que és causa de fam i de destrucció i no voldrem creure mai que es tracta d'un fenomen inevitable o justificable. Segurament els mateixos que vam passar el dia 12 de març del 2000 en molts pobles i ciutats de Catalunya, convidant la gent del carrer a demanar que l’Estat espanyol perdonés el deute extern dels països pobres, hem continuat amb petites lluites quotidianes. I estic convençuda que ha crescut el nombre de persones sensibles a aquesta relació injusta entre països rics i països pobres. És clar que hi ha moltes petites coses que es poden fer per actuar contra una inèrcia que fa cada dia més grans les desigualtats, ara amb l’excusa d’una crisi econòmica que volen redreçar amb els mateixos esquemes polítics i econòmics que ens hi han conduït. Però la lluita de l’Enric no ha estat ni petita ni simbòlica, crec que és una gran gesta, tan arriscada com admirable.
Tanmateix, no em sembla que la tasca més important de l’Enric hagi estat demostrar que era fàcil aconseguir diners del sistema bancari, que les lleis financeres condemnen els pobres i protegeixen els bancs, que en el món de la banca es castiguen els petits delictes i els fraus més greus queden impunes... En la meva opinió, l’impacte informatiu de la seva acció és l’autèntic sentit de tot el seu projecte. El primer número de la seva publicació –Crisi- va ser un exemple que les fonts d'informació alternatives són molt necessàries, que les versions oficials de l’actualitat són interessades i que cal buscar angles distints per intentar comprendre la realitat.
La pròxima setmana sortirà el segon número de Crisi i jo voldria tenir-ne un exemplar, que la gent que conec el rebi, que els més joves el puguin llegir i que coneguin l’Enric Duran. Perquè una de les coses més importants que es pot fer per lluitar contra la injustícia és informar-se, tot i l’esforç que això pot implicar.
L’Enric Duran diu que està disposat a anar a la presó, si cal. Només cal sentir-lo parlar per comprovar que és sincer. M’agradaria saber que, en cas que les coses vagin maldades, podrà comptar amb el suport de moltes de les persones que només fem petites coses. En tot cas, seria ben trist que una persona com ell hagi d’anar a la presó. Si fos així, els especuladors ja saben quina és la inversió de futur: terrenys i ciment per fer més presons.
Més informació: http://podem.cat/