Vespre del dimecres del bell mig d’octubre, el programa d'activitats de la Biblioteca Francesc Candel, a
L’actriu i professora de l’Institut del teatre, amb un treball de gest i veu excepcional, aconsegueix que les paraules de Palau i Fabre ressonin amb tota la plenitud. Un immens plaer per a un públic reduïdíssim: només disset persones van acudir a la convocatòria. Sens dubte, un espectacle íntim, i també un regal per als sentits i per a la ment, perquè la poesia de Palau i Fabre enalteix els sentiments més primaris alhora que allibera les fonts del pensament.
Després de la reverència de cloenda i dels aplaudiments sincers, el públic no es va moure de la sala. Com que ningú no va gosar demanar a Reguant que tornés a començar des del principi, va sorgir un col·loqui espontani ple de complicitats.
La sensació d’haver gaudit d’un espectacle exquisit es barreja amb la recança de no haver recomanat l’activitat a d’altres amics amants de la poesia i amb el desig de retrobar-se amb la lletra impresa del poeta. El resultat d’un acurat treball d’actor és una de les formes més atractives de mostrar bona poesia. Ens calen més actors rapsodes i més rapsodes actors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada