Ahir, a punt de començar desembre, el meu fill Pol, de 10 anys, va enllestir la carta als Reis Mags. En realitat, l’escriu pensant en Sta Claus, perquè la nostra família britànica necessita temps per cercar els regals i fer-los arribar per correu o mitjançant algun conegut que vulgui afegir-los al seu equipatge en algun viatge a Catalunya. Encara que la tradició no obliga a escriure al Pare Noel, una carta és una idea molt pràctica. A casa sempre hem buscat aquesta solució intercultural: una carta de Nadal, adreçada al Pare Noel que servirà al gener per reescriure la dels Reis Mags. D’aquesta manera els nens poden demanar als reis que facin arribar alguns regals desitjats i no aconseguits el dia de Nadal. No oblidem que el Pare Noel és molt gran i pot tenir transtorns d’atenció o problemes de memòria.
Observo l’escrit resultant i m’adono de com han canviat les comunicacions. Aquesta carta no és com la que escrivíem quan érem petits per adreçar-la al nostre rei predilecte. Recordo que la meva mare en comprava un model imprès, amb línies netes impreses i emmarcades amb un filet blau o vermell. Sovint la salutació ja era escrita i calia voltar una mica per trobar-la en català “Estimats reis Mags...”. Anava dins d’un sobre vorejat amb la sanefa del correu aeri. Tots aquells detalls configuraven una experiència misteriosa i exòtica. Francament, no puc evitar fer comparacions i adonar-me que la carta que ha escrit en Pol és ben diferent.
En primer lloc, no és manuscrita, sinó que ha estat escrita amb ordinador. A més, amb l’ajuda sospitosa del germà gran, en Pol ha anat introduint, en diversos passatges del text, diverses URL, en què pare, mare, padrins i oncles podrem comprovar l’aspecte, els models alternatius, les mides i fins i tot el preu de cada regal. Si no fos perquè ens fa il·lusió triar-los en directe i embolicar-los amb papers de colors nadalencs, podríem fer que arribessin a casa nostra en un termini màxim de 8 dies, sempre que estiguéssim disposats a introduir en cada web el número de la nostra targeta de crèdit.
A banda, en el moment en què s’obre la carta, s’activa una melodia nadalenca que n’acompanya la lectura. Ens adonem de seguida que no caldrà fer cap versió en paper d’aquesta carta, ja que el fet d’imprimir-la suposaria perdre aquesta conjunció d’il·lustracions amagades i so ambiental. Aquesta conjunció de canals visuals i auditiu d'aquest escrit en versió electrònica és una mostra més de la multimodalitat que caracteritza la comunicació del nostre segle. I, és clar, també una evidència de com algú aprofita tots els recursos que coneix i domina per comunicar-se i aconseguir els seus propòsits.
1 desembre de 2008
Fa 4 mesos
2 comentaris:
Primera!!!! de comentar, vull dir, m'ha agradat molt i molt la teva reflexió sobre la carta als reis o a qui sigui, i em sembla, que, amb el teu permís, la faré servir per arrodonir els meus arguments quan tinguem la propera reunió d'equip docent, per parlar de les competènies comunicatives, la teva reflexió és tota una declaració de bones pràctiques, i qui no entengui què són competències bàsiques, ho podrà valorar (si vol)
salutacions, maca!
Sí. Els temps canvien...
De tota manera, el que no varia és la il.lusió dels nanos i la seva capacitat per aprendre noves maneres de comunicar-se.
Canvien les formes perquè els mitjans i la tecnologia progressen (m'atreveixo a dir que adequadament) tot i que molta gent no ho cregui pas així quan es "carreguen" aquests moments de videoconsoles, messengers i internets.
El repte és saber-los transmetre que n'han de fer un bon ús i no empatxar-se'n !
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada