Joves poetes

Fa temps que sóc conscient que els joves tenen una relació pròxima i quotidiana amb la poesia i em sembla que es tracta d'una realitat ignorada per molts adults, inclosos molts ensenyants. Els joves són consumidors de poesia i molts d'ells també productors de textos poètics. Per adonar-se que els interessa la poesia n'hi ha prou a mirar les seves carpetes o les seves agendes, plenes de frases poètiques, de poemes i de fragments de cançons. Fins i tot en la safata de missatges rebuts i enviats dels seus telèfons mòbils conserven algun poema que els ha fet arribar una amiga. La varietat de suports per als versos s'ha ampliat amb les pantalles: webs on els adolescents pengen narracions, poemes o pensaments breus i fotologs amb fotografies comentades amb una frase poètica o amb un fragment d'una cançó, sovint parlant d'amor.


Aquests retalls literaris apareixen sense cap referència a les fonts. Els joves reconeixen que no saben d'on ha sortit la frase, ni qui se l'ha inventada. Si és una cançó, pensen que no cal escriure el nom del grup, per què tothom la coneix; al cap i a la fi és aquella cançó que escolten sis vegades al dia. És cert que fan un ús molt poc rigorós dels textos poètics, plagien sense escrúpols, ignoren l'ètica de les citacions i, per suposat, desconeixen la llei de propietat intel·lectual. A més, poden arribar a barrejar tres llengües en el mateix fragment.

Però aquests textos poètics són per als adolescents una font de recursos utilíssima. Els fan servir per fer les paus amb l'amic, per fer-se promeses d'amor, per expressar com se'ls fa eterna l'estona de separació i fugaç la tarda que han passat junts teixint un somni de vida en comú. També per denunciar una traïció o per queixar-se de la crueltat de l'estimat indiferent. ¿I no han estat aquests temes presents en la poesia de totes les èpoques? Els joves en parlen amb mots imprecisos i rimes fàcils, però els usos maldestres del llenguatge es barregen també amb jocs rics de paraules ambivalents, antítesis sorprenents i paradoxes molt suggeridores.

Sovint sentim amb to de recriminació que els joves no llegeixen, que escriuen molt malament, que es passen el dia davant l'ordinador... Però si féssim un cop d'ull a allò que fan amb l'ordinador, potser hi podríem veure un munt d'escrits en format electrònic sobre els mateixos temes i els mateixos sentiments que han forjat la literatura de totes les èpoques. Tot plegat demostra un interès per l'elaboració del llenguatge com a expressió de sentiments i d'idees que pot resultar determinant per a la seva formació personal i professional. I si la majoria dels adolescents són poetes, vol dir que la majoria dels adults han estat poetes en una època de la seva vida. Em pregunto en quina fase de socialització es perden aquestes inquietuds.

(La pintura és de Pep Vanaclocha, que fa poemes amb pinzells.)

Una recomanació per a docents: Jornades POESIA CONTEMPORÀNIA, TECNOLOGIES I EDUCACIÓ http://www.viulapoesia.com/