L'experiència de ser testimoni d'una de les moltes coses que fan els joves davant la pantalla, potser a desgrat de pares i mares, ha estat molt satisfactòria. Les fotos i els comentaris m'ajuden a comprendre la seva manera de viure i de relacionar-se. Els propietaris i propietàries del fotolog hi solen aparèixer sols, en primer pla, o de cos sencer, però també amb la colla, fent el pallasso al final d'una sortida nocturna, a la platja, a l'habitació pròpia o de l'amiga. Sovint, a mesura que avancen els dies d'aquest calendari il·lustrat, hi van apareixent fotos més artístiques (un pla de detall, una posta de sol, una silueta sobre un fons manipulat...) i més emotives (una abraçada, un petó, dues mans enllaçades...).
Els textos que acompanyen les fotos són molt variats: ara un poema o un fragment d'una cançó romàntica, ara una anècdota en una excursió, comentaris d'afecte dedicats a l'amiga que comparteix tristors i guarda confidències... De vegades són frases soltes i de vegades quasi semblen pàgines senceres d'una mena de diari íntim. Quan el comentari és sobre la pròpia foto, sol ser més llarg i quan es tracta de comentar la foto d'algú altre, la frase curta és suficient (sàpigues que he visitat el teu flog, que la foto és guai, que hi surts molt maca...). Aquests comentaris breus s'acumulen davall de la imatge en forma de tirallonga d'intervencions, com si es tractés d'un diàleg de messenger en diferit.
Aquests estudiants de secundària demostren moltes habilitats relacionades amb allò que ara s'anomena competència digital: es manegen bé amb codis d'usuari i contrasenyes, creen vincles, publiquen fotografies, sovint després de fer-ne alguna manipulació amb un programa d'edició. Per comentar-les, escriuen textos de vegades molt elaborats i amb força recursos estilístics. El seu poc respecte per les normes ortogràfiques em sembla ara un tòpic: l'escriptura abreujada i plena d'onomatopeies no és anàrquica, sinó que segueix una certa lògica i es limita força als textos breus o als diàlegs escrits. Els comentaris més llargs i més elaborats respecten, en general, no tan sols les normes gramaticals, sinó també els criteris de coherència i cohesió d'un text escrit mitjanament formal.
Els fotologs serveixen als joves per mostrar-se als altres i per comunicar-s'hi; són un indici d'aquesta necessitat adolescent de contacte permanent que fa que dues amigues s'enviïn missatges fins i tot quan són al mateix edifici. Vull destacar també les habilitats socials que demostren molts nois i noies en els fotologs que he visitat: he vist com s'expliquen problemes i comparteixen experiències força íntimes, com s'ajuden, com confien en una amistat i agraeixen que algú hi hagi confiat, fins i tot com es riuen de les pròpies desgràcies... Em sembla que aquestes pràctiques ajuden també a desenvolupar la intel·ligència emocional. Més enllà dels avenços tecnològics, aquesta capacitat de parlar sobre els sentiments i les emocions fa que trobi aquest joves allunyats de l'ambient repressiu que fins no fa gaire temps envoltava l'educació dels adolescents i que segurament encara perdura en alguns àmbits.
